dilluns, 24 d’agost del 2009

S'HERMOSURA DEL MÓN (Cròniques mallorquines)






S'hermosura del món és el títol d'una rondalla mallorquina que he trobat al primer tom de "Rondaies mallorquines" d'en Jordi Des Racó. Que per què he utilitzat aquest títol per encetar aquest blog destinat a superar en lectors les novel·les de Stiegg Larsson? Doncs, perquè actualment un servidor es troba a l'illa de Mallorca, concretament a la població de Sa Cabaneta, des de la qual realitzo sortides diàries amb la sempre agradable companyia de qui, en aquest blog, respon al nom d'Elaine.


Aquesta és la quarta visita que realitzo a l'illa i, de moment, no tinc cap dubte de quin ha estat el lloc que, per la seva atmosfera, paisatge i aïllament, més m'ha impressionat. Es tracta de S'arenalet Des Verger, dins el parc natural de Llevant a la zona d'Artà, un espai lluny de la civilització d'una bellesa desolada i espectacular, sense alemanys ni anglesos doblement torrats (pel sol i per la sangria). No ens enganyem, Mallorca no és la illa de LOST, aquí no hi ha estacions dharma i, en canvi, esta plagat de "others", però tot i la més que visible autodestrucció de l'illa i l'excés de "tourist resorts", a Mallorca encara hi ha llocs increïbles, d'una bellesa aclaparadora, com les cales de S'arenalet, Es cap de formentor o alguns racons de la Serra de Tramuntana.

Per arribar a les cales de S'arenalet cal caminar dues horetes, tot vorejant la costa sobre un terreny irregular que ens obliga a mirar bé on posem els peus, per tal de no fer un pas en fals que ens precipitaria cap a l'aigua des d'una alçada considerable. Cal sortir prest, ja que no es tracta d'una lleugera passejada pel camp, i quan el sol apreta el pas esdevé doblement feixuc. Però val la pena fer l'esforç d'arribar a aquest lloc on la natura manté encara un aire de pulcritud i de gustosa solitud, molt difícil de trobar en ple més d'agost en una illa tan turística com aquesta.




Des de la sorra d'aquestes cales, l'única empremta humana visible es redueix als vaixells que apareixen a l'horitzó, a dues torres de vigilància de l'època medieval que presideixen dos imponents penyasegats, i a un refugi de construcció recent amb habitacions que es poden llogar, amb molta antelació, per passar uns dies en aquest lloc privilegiat.





1 comentari:

  1. L'EXORCISTA

    Benvolgut Rogerthreepwood,

    En veritat et dic que era nomes una questio d'impermanencia que surtis el blocaire que portaves dins.

    BeNTorbAt siguis en l'intent de mantenir els calaixos oberts.

    Albert Tortamonla

    ResponElimina