Tenir un blog sovint serveix per donar-se importància a un mateix, per exalçar i magnificar els propis pensaments i/o accions amb la convicció que allò que s'expressa és d'un interès a escala mundial. Aquest blog neix també d'un desig egoista, ja que la meva intenció és convertir-lo en una mena de diari on pugui escriure una mica de tot, però no penso utilitzar-lo per tirar-me flors (per això ja tinc a la meva mare).
L'altre dia, en una de les meves freqüents visites al blog d'un company viatger, vaig pensar que seria maco haver desat en un blog propi les peripècies dels viatges que vaig realitzar a Índia o Marroc, o les reflexions sobre diverses experiències viscudes. Dels viatges en conservo fotografies i molts flaixos a la memòria, però de ben segur que hi ha coses que ja han fugit del meu cap o, si més no, que resten amagades en algun calaix que fa temps que no he obert. Aquest és un dels principals motius pels quals he decidit crear aquest espai: per ajudar-me a mantenir alguns calaixos oberts, i també, per suposat, per compartir idees, sensacions i emocions amb altra gent.
Sigues benvingut, doncs, a un espai sense grans pretensions on aniré avocant tota mena de cabòries relacionades amb experiències, reflexions o bé gustos personals, sense cap mena d'ordre ni consens.
P.D. Els títols de les entrades que vagi realitzant al blog seran sempre de pel·lícules, llibres, cançons o de qualsevol altra expressió artística que tingui relació amb allò que que em disposo explicar. Com el d'aquesta presentació, que és el títol d'una cançó de Gordon Peterson, versionada recentment per Eddie Vedder, que sempre relaciono amb el pessigolleig que ens fa l'estomac en el moment d'iniciar un viatge. A part d'això, és ben cert que aquests dies hi ha un hard sun que m'acompanya a tot arreu.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada